Finalment, després d'uns mesos de treball, aquí està la entrada que posa fi a l'assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular. Realment, és bastant difícil que nosaltres mateixos, com alumnes de la universitat, ens adonem de la nostra pròpia evolució en aquests moments en els quals estem esgotats de fer treballs, mentre ens preparem per els nostres primers exàmens. Sembla que estem cegats per l'estrès i la frustració, la por a fallar, a que tot el nostre esforç durant aquests mesos no serveixi per a res.
Però si ens parem un moment a reflexionar sobre el camí que hem recorregut fins a arribar a on som avui, ens adonem de com ha canviat tot, i no només pel simple fet d'haver entrat a la universitat, sinó un canvi molt més profund, al nostre interior. Fa uns mesos, al començament del curs, varem haver de fer un vídeo que mostrés el tipus de mestre que voliem ser, acompanyat d'una redacció titulada "Quin tipus de mestre vull ser", aquests dos treballs els varem haver de publicar a una entrada del nostre portafoli.
Aquestos dies teniem que fer un nou vídeo que reflectís també el tipus de mestre que volem ser, per així adonar-nos d'alguns aspectes que han canviat en referència amb el primer vídeo que varem fer. El meu grup estava compost per; Sandra Raya, Andrea Vereda, Alberto Parrilla, i jo. El que més he notat, és que en aquest darrer vídeo no ens hem centrat tant en els sentiments dels alumnes, ja que, encara que sabem que són molt importants, pensem que també és important que els ensenyem altres coses, com poden ser les competències, que els servirà durant tota la seva vida.
Vídeo extret de Youtube. Realització pròpia.
Aquesta assignatura m'ha fet més conscient de la realitat actual de l'educació, de tots els seus continguts i problemes, crec personalment que la pregunta que ens tenim que fer ara mateix no és "quin tipus de mestre vull ser?", sinó "què és el que puc fer per ser un bon mestre?". Crec que el més important i necessari en aquests moments, és que els mestres innovem a la nostra feina, no només pel que fa a les noves tecnologies, les quals són molt importants i útils degut a com van evolucionant, sinó en tot el que engloba l'educació, trobar noves maneres d'ensenyar que facin que l'alumne participi més en el seu propi aprenentatge, ja que ell ha de ser el protagonista.
A aquesta assignatura he après molts de conceptes que abans no coneixia, dels quals he parlat amb profunditat en algunes de les meves entrades d'aquest blog;
Competències: Les quals em semblen molt importants, ja que l'educació ha de intentar que l'alumne pugui aplicar tot el que aprèn a la vida real, per això és important que es doni més importància a la pràctica que a la teoria, ja que és l'única manera de que l'alumne realment aprengui els diferents conceptes.
Currículum: D'aquest concepte vull destacar un dels seus components, el Currículum ocult, ja que és un concepte del qual mai havia escoltat parlar, el qual fa referència a tot allò que s'aprèn i no està escrit al currículum, com pot ser la tolerància.
Avaluació: De aquest concepte el que més m'ha cridat l'atenció és que solem donar-li molta importància a les notes que traiem, quan realment, el nostre vertader progrés no es pot mesurar amb cap nombre.
Mai m'havia parat a pensar en la veritable importància que té la professió docent, ja que l'educació és la base de tota la nostra societat. Crec que tots els que tenen una feina relacionada amb l'educació, se senten satisfets de poder transmetre tots els coneixements que han adquirit durant els seus anys d'estudiants, als alumnes. Encara així, hi ha moltes persones que no li donen suficient valor a l'educació, quan realment és tot un privilegi, ja que hi ha països en els quals els nens, en comptes de tenir llibres entre les mans, tenen armes.
Imatge extreta de Flickr, sota llicència de Creative Commons
Aquesta nova entrada és especial ja que és l'última que faré per a l'assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular, és una mena de resum sobre totes les activitats socials que hem utilitzat durant aquestos mesos, així com el meu PLE, que mostra la major part d'eines utilitzades.
Per una banda, he utilitzat Twitter per a publicar cada setmana dos tweets que tinguessin relació amb l'educació, per a fer això he tingut que anar mirant diaris per a twittejar notícies sobre l'educació, he mirat tweets d'altres persones per a retwittejar-los si em semblaven importants, i també he twittejat coses que tenien relació amb algunes de les conferències que s'havien realitzat a la seu de la UIB d'Eivissa (com és en el cas d'en Tonnucci). Jo coneixia aquesta eina des de fa temps, però mai l'havia utilitzat molt, i em sembla molt útil, ja que t'obliga d'alguna manera a dir només les coses importants, ja que té límit de caràcters, i això fa que sigui molt més ràpid llegir els tweets dels temes que ens interessen. Tots els tweets que hem fet els teniem que acompanyar del hashtag "#edubateBA", per compartir-los amb la nostra classe.
Imatge extreta del meu Twitter
Per altra banda, he utilitzat Instagram per a publicar una imatge cada setmana, la qual tenia que tindre relació amb el que haviem après amb tots els documents que haviem llegit. La imatge havia de ser o bè pròpia, o bè amb llicència del Creative Commons. Això m'ha fet reflexionar, ja que abans, quan cercava una imatge, no m'aturava a pensar que aquesta imatge tenia un propietari, i que jo no podia utilitzar-la sense assegurar-me abans de quin era el tipus de llicència que tenia. Les imatges que hem publicat a l'Instagram, també tenien que anar amb el hashtag "#edubateBA" per compartir-les amb la classe, i a més teniem que posar-les a la nostra entrada setmanal del blog. Al igual que Twitter, l'Instagram tampoc el coneixia molt, i em sembla interessant per a compartir imatges.
Les dos eines m'han semblat força útils per treballar amb elles en l'àmbit de l'educació, ja que són un clar exemple dels beneficis de les TICs.
A continuació parlaré del meu PLE. He volgut mostrar les principals eines que hem utilitzat per al nostre procés d'aprenentatge. Primer que tot, he escrit "PLE" com si estigués escrit a una pissarra, ja que és una eina que coneixem des de que erem petits, després he posat la pregunta la qual teniem que contestar a la primera redacció que varem fer; "Quin tipus de mestre vull ser?" Ja que realment, totes les nostres activitats han anat motivades per aquesta primera pregunta, per això totes les eines que hem utilitzat sorgeixen de la pregunta. Crec que tot procés d'aprenentatge o ensenyament es basa en llegir, crear, compartir, cercar i aprendre, ja que tant els alumnes com els mestres aprenem coses noves durant aquest procés. També he inclòs la paraula "TICs", ja que sense les Tecnologies de la Informació i Comunicació seria molt difícil innovar dins de l'aula, i això és molt important, ja que els temps van canviant, i tenim que adaptar-nos per aconseguir uns bons resultats, i Internet ens ofereix moltes eines que són útils per realitzar qualsevol feina. La major part d'eines que he utilitzat a aquesta assignatura, m'han servit també per altres assignatures, ja que ofereixen moltes possibilitats.
Finalment he dibuixat dues empremtes, acompanyades de la frase "Aprenentatge al llarg de tota la vida", ja que aquest és un procés que mai acaba. Sé que el camí de mestra serà llarg i molt dur, però també sé que valdrà la pena l'esforç.
En aquesta nova entrada parlaré sobre l'avaluació, basant-me en la lectura de la idea 11 d'en Zabala, en la de "Avaluar per aprendre" de Neus Sanmartí, així com en uns vídeos d'en Jose Luis Castillo. Aquest tema té relació amb el del currículum de primària, com amb les competències a l'educació dels qual vaig parlar en altres entrades, ja que tots tres formen part d'un mateix procés dins de l'educació. Amb tota la informació que he llegit i vist, he après que l'avaluació dóna molta importància a que es valori als estudiants per saber aplicar els seus coneixements en contextos reals, i així, he entès millor el concepte de "aprenentatge al llarg de tota la vida".
Aquest tema m'ha recordat a tota la meva etapa com a estudiant, ja que sempre que em donaven una nota de qualsevol examen, si havia suspès, no em fixava en les coses que havia fet malament, ja que només amb veure la nota em desanimava, però realment, mai vaig deixar que aquests suspensos em definissin com una mala estudiant, ja que crec que l'important és tot el recorregut que fem, i, independentment de la nota, hem d'estar orgullosos dels nostres èxits, i assimilar els fracassos com una eina més per assolir l'èxit, l'error ha de ser, tal com diu Jose Luis Castillo, el mètode principal per a que l'alumne pugui millorar.
Tot canvi a la metodologia té que anar acompanyat d'un canvi a l'avaluació, i això és una qüestió a la que coincideixen tant Neus Sanmartí com Jose Luis Castillo. La primera pregunta que ens tenim que fer, com futurs mestres és: Per què evaluam? Amb tot el que he llegit i vist, sembla com si l'avaluació fos només una manera de posar una puntuació a l'alumne en relació a si aquest ha assolit o no els coneixements donats a classe. Crec que abans de fer-nos aquesta pregunta, tenim que comptar amb l'opinió dels alumnes sobre l'aprenentatge i l'avaluació, ja que aquestos són els que millor coneixen el sistema educatiu, ells semblen tenir clar que quant més s'estudia de memòria, més fàcil és oblidar, i fa ràbia oblidar-se de tots els coneixements adquirits quan hem realitzat un examen, ja que ens esforcem molt per aprendre-ho tot.
Tal com diu en Zabala, conèixer el grau de domini adquirit per l'alumnat d'una competència és complex, ja que tenim que basar-nos en situacions-problema semblants als trobats a situacions reals, i tindre mitjans d'avaluació per cadascún dels components de la competència. L'avaluació ha de dirigir-se al procés d'ensenyament i aprenentatge, no només als resultats que l'alumne ha aconseguit, tenint en compte les activitats que els mestres han promogut (ja que com diu Neus Sanmartí, l'alumne percep el que és important a partir del que el mestre valora), les experiències que realitza l'alumne i els continguts de l'aprenentatge. S'ha d'entendre l'avaluació com un augment de la complexitat dels mitjans i estratègies per adquirir i dominar les competències.
L'escola s'encarrega de seleccionar als <<millors>> al seu camí cap a la universitat, utilitzant instruments i estratègies per identificar aquest tipus d'alumnes, seguint la seva funció selectiva, el que interessa en definitiva, és saber si els alumnes saben o no. Aquest és un model basat en la superació d'etapes. Les proves de selectivitat condicionen totes les anteriors, el que s'avalua en aquesta prova es considera els continguts de l'ensenyament, els que poden ser avaluats amb una prova escrita i en un temps limitat. Les proves d'accés a la universitat fan que la superació de proves sigui el principal objectiu de l'ensenyament, el mitjà termina per convertir-se en la finalitat, per la qual cosa, l'important no és el contingut de l'aprenentatge, sinò aprovar els examens, així que s'utilitzen estratègies per retindre a curt termini els coneixements i per a, després de l'examen, "suprimir-los" del nostre cap. S'ha arribat a la conclusió de que les proves convencionals són apropiades per als continguts factuals. En el model selectiu tradicional, tot es redueix finalment a una nota que vol reflectir el procés d'aprenentatge i ensenyament, a partir d'una escala del 0 al 10, si es supera el 5 hi ha possibilitats d'arribar a la universitat, si no es supera aquest nombre, difícilment es podrà arribar a les proves de selectivitat. La nota és, per tant, un incentiu per a l'estudi.
L'alumne ha de donar sentit a la tarea que ha de realitzar, la qüestió no ha de ser aprovar o suspendre, sinò saber com aconseguir i assimilar un contingut d'aprenentatge, el qual és necessari per al desenvolupament personal de l'alumne. La tradició de proves escrites i valoracions quantitatives influeix negativament sobre l'avaluació, per la qual cosa hi ha un esforç per elaborar proves que s'originen de situacions més o menys reals, però al final, només avaluen allò que es pot avaluar a partir d'una prova escrita. S'ha de pensar en el futur, educar per a la vida. L'avaluació en educació ha de ser un mitjà per reconèixer la capacitat de l'alumne d'aplicar el que aprèn a la realitat. S'ha de tindre clar que a la realitat els problemes no sorgeixen de la mateixa manera en que els ensenyem a classe, per la qual cosa l'escola no pot donar solucions per a tots els problemes, però pot seleccionar aquells criteris, els quals quan es coneixin i dominin, oferiran els mitjans necessaris per adaptar a l'alumne a les diferents situacions de la vida. Zabala diu que als exercicis que se li plantegin al alumne, s'ha d'afegir més informació de la necessària per resoldre la qüestió, ja que als problemes de la vida real, no se li presentaran les variables d'una forma aïllada, per això l'alumne ha de cercar la relació que existeix entre les variables, tant als exercicis de classe, com a la vida mateixa.
En aquesta nova entrada parlaré sobre l'ensenyament de competències a l'àmbit de l'educació, basant-me en la lectura de les idees clau 8, 9 i 10 d'en Zabala, així com en la conferència que Jurjo Torres va fer a la nostra universitat. Aquest és un tema del qual ja he parlat a una altra entrada d'aquest blog, però, de totes maneres, he ampliat el meu coneixement sobre les competències, ja que abans no sabia que les competències mai han sigut estudiades per cap ciència, i em sembla bastant estrany, ja que en la meva opinió, es tracta d'un concepte que té importància a tots els ámbits de la vida, i sense ell, no estariem capacitats per realitzar, d'una manera correcta, cap activitat a la vida real, ni de resoldre cap problema que se'ns presentés.
Com a experiència pròpia, puc dir que en tota la meva vida d'estudiant, poques vegades he realitzat exposicions orals a classe, mai ens havien donat teoria sobre elles, simplement ens deien <<Teniu que preparar aquest temari per exposar-ho>>, i en el meu cas, simplement m'intentava memoritzar tot el que tenia que dir, i a l'hora d'exposar em posava molt nerviosa, ja que realment no havia assolit res, feia l'exposició simplement perque era el que tenia que fer, i oblidava quasi tot del que tenia que dir, però ara, en arribar a la universitat, hem aprofundit molt en les exposicions orals, i m'he adonat que conèixer les finalitats de les exposicions, dóna molta més seguretat a l'hora de realitzar-les, a més, aquestes són molt útils per al nostre futur. Tot això em deixa clar que tota acció requereix d'un procediment, però sobretot, d'una finalitat.
A
les lectures, Zabala diu que és important saber en què consisteixen
les competències, ja que cap ciència les ha estudiat, i és difícil
desenvolupar el procés d'ensenyament sense conèixer abans els
passos d'aquest procés. Així, per dominar les competències, cal
dominar abans els seus components, per triar les millors estratègies
d'ensenyament i aprenentatge que ajudin a desenvolupar la
competència. Els continguts d'aprenentatge que es desenvolupen a
partir de les competències, poden tenir un suport disciplinar,
altres són interdisciplinaris (depenen d'una o més disciplines) i
altres metadisciplinaris (no depèn de cap disciplina acadèmica).
En
la dimensió social, l'anàlisi sobre el suport disciplinar permet
apreciar que alguns dels continguts tenen un suport a la ciència, i
altres no.
En
la dimensió interpersonal, es pot observar que els coneixements que
donen suport als continguts de la competència, són majoritàriament
metadisciplinaris.
En
la dimensió personal, s'afirma que els components més importants
tenen un suport teòric molt feble o inexistent.
En
la dimensió professional, Zabala diu que són necessaris el
coneixement i domini de moltes habilitats i actituds, les quals no
són estudiades en cap disciplina.
Zabala dóna molta importància a que l'alumne visqui experiències d'aprenentatge, ja que aquesta és l'única manera de que l'alumne pugui ser responsable, cooperatiu, i, sobretot, lliure. Per aconseguir això, el mestre ha d'utilitzar una metodologia concreta, a la qual, l'alumne hagi de superar una sèrie de conflictes per constituir uns comportaments que tinguin relació amb les competències que es volen desenvolupar, a més, cal tindre en compte quatre necessitats: la reflexió sobre les seves característiques i les fases que constitueixen el procediment, la sistematització, l'avaluació i la coordinació entre els professors.
Zabala afirma que els mestres han d'orientar la seva metodologia cap a que els alumnes realitzin projectes. Les fases de cada unitat didàctica són les següents:
1. Indicar les activitats que ha de realitzar l'alumne, a més d'identificar la situació real, la qual serà objecte d'estudi.
2. Identificar els problemes que planteja la situació real.
3. Crear un esquema per donar resposta al problema i seleccionar els possibles esquemes d'actuació.
4. Expressar l'esquema que es correspon a la competència, a més d'identificar el procediment que cal seguir i els coneixements, habilitats i actituds que s'han d'aconseguir.
5. Revisar el coneixement disponible a cada moment de la competència per així planificar el seu aprenentatge. S'han d'introduïr activitats per a la memorització, per a la comprensió, i aplicació en diferents contextos, l'exercitació per aconseguir dominar la competència, i treballar de manera permanent en el temps.
6. Quan ja s'han dominat els components de l'esquema de la competència, s'ha d'aplicar a situacions reals.
Vídeo no propi, extret de Youtube, el propietari és ForoSocialdeUbrique Una de les coses que puc relacionar entre les lectures d'en Zabala i la conferència d'en Jurjo, és que la millor manera de dur a la pràctica aquest ensenyament de competències a l'educació, és que es facin petits grups dins l'aula, els quals poden ser tant homogenis com heterogenis, ja que d'aquesta manera, els alumnes podran aconseguir més facilment els continguts relacionats amb la cooperació, l'ajuda entre iguals, la responsabilitat, l'autonomia i la resolució de conflictes. En Jurjo, a la seva conferència, va dir que l'educació és un acte d'amor i esperança, i que la màxima prioritat ha de ser donar a les noves generacions el millor, és per això que ell rebutja aquella educació a la qual es dóna més importància al rei i a la religió, ja que no hi ha cosa més important que els drets humans.
Imatge extreta de Instagram, originalment de Flickr amb llicència de Creative Commons, edició pròpia
En aquesta nova
entrada parlaré sobre les competències a l'educació, basant-me en
la lectura de les idees clau 2, 3, 5 i 7 d'en Zabala, així com en
una conferència seva que varem veure a classe. Aquest és un
tema del qual ja he parlat a una altra entrada d'aquest blog ,
però tot el que he vist i llegit de nou, m'ha permès aprofundir en
el concepte de competència i veure diferents punts de vista respecte
aquest concepte.
Segons la lectura de les idees clau, el terme
competència sorgeix en relació amb el paper que han de complir per
a que les accions humanes siguin el més eficient possible, però
s'intenta donar definició també a altres aspectes de les
competències, per això existeixen diferents definicions que tenen
com a finalitat millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge,
així com el sistema educatiu.
Dins de l'àmbit
profesional, es poden trobar diferents definicions del concepte:
-McClelland dóna origen al concepte, es centra en la funció
de la competència i el relaciona amb la qualitat dels resultats del
treball.
-Lloyd McLeary es centra en les condicions de les
competències.
-La OIT dóna importància a les característiques de la
realització del treball.
-El Ministeri de Treball i Assumptes Socials es centra en els components
de les competències.
-El
diccionari enciclopèdic Larousse es centra també en els components,
però a més diu que els coneixements han de ser aplicats.
-El INEM es basa en la eficacia de la feina, i en alguns comportaments.
-Tremblay es refereix a les possibles actuacions per resoldre
problemes.
-Boterf fa referència als recursos utilitzats en el coneixement.
Dins de l'àmbit
educatiu, es poden trobar unes altres definicions:
-El consell europeu identifica els components de la competència com els coneixements i destreses.
-La Unitat Espanyola de Eurydice-CIDE diu que els components de la competència són els coneixements, actituds i capacitats.
-La OCDE afirma que la competència és l'habilitat de respondre amb èxit a les situacions complexes.
-El document marc per al Currículum Vasc aporta la idea de que les competències, a més d'ajudar-nos a resoldre situacions complexes, també ens ajuda en situacions simples.
-La Generalitat de Catalunya parla dels components, i diu que les competències no s'aprenen només a l'escola.
-Monereo diferència competència d'estratègia i dóna més característiques de la primera.
-Perrenoud identifica els components de les competències, i afegeix uns altres de nous.
A cada definició, he pogut observar que cada persona o institució es centra més en uns aspectes de les competències que en altres, i fan la definició en diferents àmbits. Tal com va dir Zabala a la conferència que va fer a Eivissa fa temps, el concepte de competència va sorgir inicialment a les empreses, es va observar que els treballadors que tenien competències podien resoldre els problemes que els sorgia, el terme "competència" no és nou en l'àmbit de l'educació, però si que ho és en el sistema educatiu. La definició que dóna en Zabala de les competències és la següent: "És la capacitat o habilitat d'efectuar tasques o fer front a situacions diverses, de manera eficaç en un context determinat. Per a això és necessari mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada.".
Vídeo extret de Youtube, pertany a GrupoEducare
És molt comú el debat entre l'ensenyament tradicional i el progressista. És cert que a l'escola progressista s'intenta que el nen estigui sempre actiu, però es deixa a un costat la memòria i els coneixements. Arribem a un punt al qual simplement ensenyem coses al nen per ensenyar, sense pensar si realment això que li ensenyem li serveix per alguna cosa, com molt bé diu en Zabala, hem de deixar que el nen aprengui també per ell mateix, l'hem de deixar jugar, que ell mateix arribi a unes conclusions de tot allò que l'envolta. Precisament, el concepte de competència, s'oposa a les coses que fem i que no generen aprenentatge, en Zabala, a la seva conferència va dir també que l'escola ha de formar per a la vida.
Seguint amb les lectures, cada persona ha de ser competent en diferents dimensions:
-En la dimensió social, la persona ha de ser competent per a participar activament en la transformació de la societat,
-En la dimensió interpersonal, l'individu ha de ser competent per relacionar-se, comunicar-se i viure positivament amb els altres.
-En la dimensió personal, l'individu ha de ser competent per exercir de forma responsable i crítica l'autonomia, la cooperació, la creativitat i la llibertat.
-En la dimensió professional, l'individu ha de ser competent per exercir una tasca professional adequada a les seves capacitats.
Per concretar els components d'aquestes competències, s'ha de respondre a les preguntes següents:
Què cal saber? (coneixements, els continguts conceptuals)
Què s'ha de saber fer? (habilitats, continguts procedimentals)
Com s'ha de ser? (les actituds, els continguts actitudinals)
El que es vol aconseguir amb les competències a l'educació és donar resposta a "situacions reals" i, per tant, complexes. Tal volta, el que nosaltres ensenyem als nostres alumnes no ho podran aplicar a situacions reals de la mateixa forma, però tindran esquemes d'actuació que podran utilitzar en contextos diferents.
Com a
experiència pròpia d'aquest tema, puc dir que durant tots els anys
que he estat estudiant, he conegut diferents tipus de professors, i
realment els que millor record són aquells que van donar-me leccions
que encara avui puc aplicar a la meva vida diària, es pot dir que
són aquestos professors els que han aconseguit que desenvolupi una
bona part de les meves competències, i estic segura de que ells
també van tindre bons professors en el passat.
Imatge pròpia, extreta d'instagram Per finalitzar, i fent referència a aquesta última imatge que he posat, en la meva opinió, la finalitat més important del sistema educatiu deuria ser crear entre tots una gran ciutat plena de ments competents, la qual tindria, cada dia, un nou edifici.
En aquesta nova entrada parlaré sobre el currículum escolar, basant-me en la lectura de "El currículum en la escuela de primaria". Al principi, pensava que el currículum eren només els continguts que cada mestre havia de transmetre als seus alumnes, segons unes pautes determinades, no coneixia pas el concepte de "Currículum ocult", però amb aquesta lectura, he après que no tot el que s'ensenya a l'escola està preestablert.
L'altre dia vaig sentir com la mare d'un nen explicava que el seu fill té un amic que és negre, a aquesta dona li sorprenia que quan el seu fill li descrivia a aquest amic, en cap moment feia referència al seu color de pell, com si realment entre ells dos no existís cap diferència. Segons la meva opinió, això és degut a que el mestre o la mestra d'aquestos nens, mai ha menyspreat a cap dels seus alumnes per les seves diferències, com malauradament passa en alguns llocs, i ha aconseguit inculcar els valors de respecte també en els seus alumnes, però no de forma intencionada, ja que no és pas una pauta que surt en el currículum de primària.
Després d'aquesta reflexió, i tornant a la lectura, es pot dir que el currículum es va originar al 1973, però no va ser fins al 1981 quan es varen establir els seus objectius d'aprenentatge. Aquest currículum sorgeix a causa de la necessitat d'un canvi, ja que els programes que havien abans a les escoles no tenien en compte les diferències socials dels alumnes, el descontent que aquesta situació provocava, va propiciar uns canvis al currículum; Havia de concretar uns continguts (els quals es divideixen en procedimentals, conceptuals i actitudinals) per ensenyar a cada etapa, i la manera d'ensenyar-los, havia d'anar més enllà de la simple instrucció i havia de basar-se en la formació personal i social de cada alumne, més que en aprendre conceptes. Això últim em recorda al que vaig tractar a una entrada anterior basant-me en les idees de Tonucci, ja que ell deia que un bon mestre no es centra només en el temari, sinò també en ensenyar valors als seus alumnes.
Imatge pròpia, creada amb CmapTools
Per a configurar el currículum, aquest s'ha d'analitzar des de diferents perspectives per obtindre una definició útil. Aquest, no ha de ser un document tancat amb programes únics, ha de tenir en compte els interesos de cada alumne, per així aconseguir el desenvolupament integral de tots ells, per tant, que sigui la base del procés d'educació no vol dir que ha de ser rígid, ha de ser analitzat i reflexionat per les persones que l'han d'executar. A més, per elaborar-lo, s'han de tenir en compte diverses qüestions sobre el currículum:
-El currículum conté continguts i objectius per integrar als alumnes en la societat.
-No pretén ser un producte final tancat, sinò obert, flexible, i analitzat i adaptat per a cada centre.
-Recull objectius i continguts que tenen relació amb disciplines, habilitats necessàries, i actituds i valors que acompanyen als continguts i orientacions per a que els mestres descriguin les seves intencions educatives.
-És un document obert i flexible, amb diferents objectius i vies d'accés.
-Que sigui un document obert presenta un risc, però permet modificar-lo segons les necessitats dels alumnes.
El currículum es divideix en tres nivells; el primer nivell de concreció, el qual determina els continguts que s'han d'ensenyar, la manera de fer-ho, i el que s'ha d'haver assolit al finalitzar cada etapa. El segon nivell de concreció, on es presenten els projectes curriculars del centre, concretant els tipus d'objectius, els continguts més rellevants, i les opcions organitzatives i metodològiques. El tercer nivell de concreció, que recull els objectius, continguts i accions educatives que tenen relació amb els alumnes, a més, es plantegen activitats d'aprenentatge i evaluació que es realitzen diariament, adaptades a cada alumne si és necessari.
Imatge extreta de Flickr, sota llicència Creative Commons
La lectura exposa també el concepte el qual he nomenat abans, el currículum ocult; aquest engloba tots els aspectes del currículum que no es poden observar a simple vista, però que tenen una gran rellevància, com poden ser els valors, i que els alumnes adquireixen sense adonar-se'n. La finalitat d'aquest currículum és assegurar la igualtat d'oportunitats a tots els ciutadans.
Al llarg del temps, els continguts del currículum han anat canviant, i el repte de l'escola ha estat el de oferir una cultura àmplia i variada, per així ensenyar als alumnes a aprendre de manera autònoma, l'escola, per tant, no es centra en simples continguts disciplinaris.
Després d'aquesta lectura, crec que és important que el currículum serveixi de referència per saber els contingus que s'han de donar a classe, però penso que mai ha de posar barreres al desenvolupament de l'alumne com a persona, perque a vegades ens centrem tant en obtindre bons resultats, que deixem de costat coses tan importants com els valors.
A aquesta entrada tractaré les competències, basant-me en la lectura de la idea 6 d'en Zabala, del qual vaig parlar breument en una altra entrada. Aquesta nova lectura té com a títol "l'aprenentatge de les competències és sempre funcional". Abans de llegir aquest text, pensava que el terme de competència feia referència només al aprenentatge mecànic, sense cap altra finalitat, però al finalitzar la lectura, em vaig adonar de que aquest terme és bastant més complex del que sembla.
Si cerquem la definició de competències per internet, podem trobar que les competències són els coneixements, habilitats, i destreses que desenvolupa una persona per comprendre, transformar i practicar en el món en què es desenvolupa. Llegint el text, es pot veure que les competències tenen aplicacions infinites a la nostra vida. Per a que els alumnes desenvolupin també aquestes competències, és molt important que els mestres no es centrin només en ensenyar a memoritzar, sinó també a ajudar als alumnes a comprendre tot el que estudien, ja que aquesta és l'única manera de que puguin aplicar tot l'après a la vida mateixa, la qual cosa els farà competents. Això em recorda a quan jo era petita i anava a l'escola; ens ensenyaven a sumar, restar, multiplicar, i fins i tot dividir; tot tenia el seu procediment. El problema arribava quan entrava, per exemple, a una tenda de llaminadures, ja que m'havien ensenyat a resoldre tots els tipus de operacions matemàtiques en un full de paper, però mai em van ensenyar la manera d'aplicar-ho a l'hora de comprar en una botiga. A vegades a classe escoltava la frase "Però si això és molt senzill! Si et surt una operació, les demés et sortiran també, perque totes són iguals" Però realment, de què serveix poder fer totes les operacions del món, si després no pots aplicar-les a la vida real?
Deixant a un costat els records del passat, al text de la idea clau 6, podem observar que hi han deu principis psicopedagògics de l'aprenentatge significatiu: Esquemes de coneixements i coneixements previs; són els coneixements que ja té la persona i el punt de partida dels nous aprenentatges. Vinculació profunda entre els nous continguts i els continguts previs; relacions no arbitràries entre els coneixements previs de l'alumne i els nous continguts. Nivell de desenvolupament; Les capacitats del alumne per enfrontar-se al nou aprenentatge. Zona de desenvolupament pròxim; Distància del que es sap i el que es vol aprendre. Disposició per a l'aprenentatge; Factors vinculats a les facultats d'equilibri personal. Significativitat i funcionalitat dels nous continguts; Necessitat de que el nou contingut sigui significatiu. Activitat mental i conflicte cognitiu; Paper actiu de l'alumne, que ha de desenvolupar una activitat mental, qüestionant les seves idees. Actitud favorable, sentit i motivació; Donar sentit al que s'aprèn mitjançant la motivació Autoestima, autoconcepte i expectatives; Tot el necessari per a desenvolupar una actitud favorable davant l'aprenentatge. Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició; Regular el propi aprenentatge.
Amb la lectura d'aquest text, he arribat a la conclusió de que l'alumne no ha de tindre un paper d'espectador en l'aprenentatge, el qual es refereix a donar més importància a la teoria, a coses que no tenen res d'important a la vida, l'alumne ha de ser el protagonista en l'aprenentatge, per a que per ell mateix desenvolupi totes les seves capacitats, el mestre ha d'exposar problemes per a que l'alumne trobi la solució, i aquesta ha de poder ser aplicable a la vida real. Aquesta és l'única manera de crear ments competents.
