Les competències a l'aprenentatge

A aquesta entrada tractaré les competències, basant-me en la lectura de la idea 6 d'en Zabala, del qual vaig parlar breument en una altra entrada. Aquesta nova lectura té com a títol "l'aprenentatge de les competències és sempre funcional". Abans de llegir aquest text, pensava que el terme de competència feia referència només al aprenentatge mecànic, sense cap altra finalitat, però al finalitzar la lectura, em vaig adonar de que aquest terme és bastant més complex del que sembla.

Si cerquem la definició de competències per internet, podem trobar que les competències són els coneixements, habilitats, i destreses que desenvolupa una persona per comprendre, transformar i practicar en el món en què es desenvolupa. Llegint el text, es pot veure que les competències tenen aplicacions infinites a la nostra vida. Per a que els alumnes desenvolupin també aquestes competències, és molt important que els mestres no es centrin només en ensenyar a memoritzar, sinó també a ajudar als alumnes a comprendre tot el que estudien, ja que aquesta és l'única manera de que puguin aplicar tot l'après a la vida mateixa, la qual cosa els farà competents.

Això em recorda a quan jo era petita i anava a l'escola; ens ensenyaven a sumar, restar, multiplicar, i fins i tot dividir; tot tenia el seu procediment. El problema arribava quan entrava, per exemple, a una tenda de llaminadures, ja que m'havien ensenyat a resoldre tots els tipus de operacions matemàtiques en un full de paper, però mai em van ensenyar la manera d'aplicar-ho a l'hora de comprar en una botiga. A vegades a classe escoltava la frase "Però si això és molt senzill! Si et surt una operació, les demés et sortiran també, perque totes són iguals" Però realment, de què serveix poder fer totes les operacions del món, si després no pots aplicar-les a la vida real?

Deixant a un costat els records del passat, al text de la idea clau 6, podem observar que hi han deu principis psicopedagògics de l'aprenentatge significatiu: 
Esquemes de coneixements i coneixements previs; són els coneixements que ja té la persona i el punt de partida dels nous aprenentatges.
Vinculació profunda entre els nous continguts i els continguts previs; relacions no arbitràries entre els coneixements previs de l'alumne i els nous continguts.
Nivell de desenvolupament; Les capacitats del alumne per enfrontar-se al nou aprenentatge.
Zona de desenvolupament pròxim; Distància del que es sap i el que es vol aprendre.
Disposició per a l'aprenentatge; Factors vinculats a les facultats d'equilibri personal.
Significativitat i funcionalitat dels nous continguts; Necessitat de que el nou contingut sigui significatiu.
Activitat mental i conflicte cognitiu; Paper actiu de l'alumne, que ha de desenvolupar una activitat mental, qüestionant les seves idees.
Actitud favorable, sentit i motivació; Donar sentit al que s'aprèn mitjançant la motivació
Autoestima, autoconcepte i expectatives; Tot el necessari per a desenvolupar una actitud favorable davant l'aprenentatge.
Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició; Regular el propi aprenentatge.

Amb la lectura d'aquest text, he arribat a la conclusió de que l'alumne no ha de tindre un paper d'espectador en l'aprenentatge, el qual es refereix a donar més importància a la teoria, a coses que no tenen res d'important a la vida, l'alumne ha de ser el protagonista en l'aprenentatge, per a que per ell mateix desenvolupi totes les seves capacitats, el mestre ha d'exposar problemes per a que l'alumne trobi la solució, i aquesta ha de poder ser aplicable a la vida real. Aquesta és l'única manera de crear ments competents.

Las bases de las competencias #edubateBA

Una foto publicada por Garbiñe (@garbi.ibz) el Nov 11, 2014 at 5:04 PST

          Imatge pròpia, treta de Instagram